Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Francesc Garcia i Vilella
Pintura
Pintor.
Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
OBC
Música
Institució musical fundada a Barcelona el 1967 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona, que adoptà el nom actual el 1994.
Substituí l’antiga Orquestra Municipal de Barcelona en l’organització de temporades d’abonament i dels concerts populars dels diumenges al matí al Palau de la Música Catalana Hi collaboren solistes i directors internacionals Antoni Ros i Marbà en fou el director titular fins el 1978 Posteriorment han ocupat el càrrec Salvador Mas 1978-81, novament Ros i Marbà 1985-86, Franz Paul Decker 1986-91 i Luis Antonio García Navarro 1991-93 Després d’una etapa sense director titular, ocuparen el càrrec Lawrence Foster 1996-2002, Ernest Martínez Izquierdo 2002-06, Eiji Oue 2006-10, Pablo…
Moisès Sanmartín i Puig
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es dedicà…
Emili Sala i Francès
Pintura
Pintor.
D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons IV la…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la…
,
Carme Tórtola i Valencia

Carme Tórtola i Valencia
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina, actriu i coreògrafa coneguda artísticament com a Tórtola Valencia.
Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…
,
Bibliografia sobre l’art català. Monedes, medalles, orfebreria, joieria, heràldica
Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…
Édouard Glissant
Literatura francesa
Escriptor francès.
De jove entrà en contacte amb Aimé Césaire , que l’influí profundament L’any 1946 anà a París becat, on féu estudis d’etnologia al Musée de l’Homme i cursà filosofia a la Sorbona, d’on obtingué el doctorat el 1980 Proper a l’anticolonialisme de Frantz Fanon , el 1961 creà a la capital francesa l’independentista Front Antillanoguianès Com a resultat, Charles De Gaulle li impedí el retorn al seu país Posteriorment evolucionà cap a posicions autonomistes i el 1965 li fou permès retornar a la Martinica, on fundà el Centre d’Estudis Martiniquesos Del 1982 al 1988 fou director del Correu de la…
notació
Música
Conjunt de sistemes gràfics que constitueixen el llenguatge emprat per a escriure, interpretar, memoritzar i ensenyar la música.
Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…