Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Hostalric

Hostalric des del castell
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la vall de la Tordera, a l’esquerra del riu, a la confluència amb la riera d’Arbúcies.
Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…
Castell de Merlès (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Pany de mur que resta de l’edificació, el qual mostra un bonic aparell amb carreus ben disposats F Junyent-A Mazcuñan Les romanalles del castell són encinglerades dalt un tossal, situat dalt d’un turó, a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre l’església de Sant Martí i sota del mas Gombau, en un indret alterós dominador de la vall Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 —y 50,2 31 TDG 159502 S’hi pot anar des de Puig-reig per la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar a Santa…
Santa Maria de Valldaura (Olvan)
Art romànic
Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…
Sant Jaume de Queralt, antigament Sant Cristòfol (Bellprat)
Art romànic
Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
La moneda feudal
Diner atribuït a Guillem I de Besalú, segle XI MNAC-GNC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La moneda circulant als comtats catalans en els primers temps feudals eren els diners de plata de cada comtat, dels quals ens són ben coneguts els de Barcelona i relativament bé els del Rosselló, Vic, Girona i Besalú, la moneda de plata musulmana cacimi o cathini o el seu equivalent grossa , sempre com a equivalent a la plata pura i els mancusos musulmans La moneda d’or musulmana, el mancús, que havia arribat als comtats catalans al darrer quart del segle X, es convertí ràpidament en la moneda principal del…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…
Santa Maria de Sales (Viladecans)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…
Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació El castell del Catllar segurament era situat immediatament al damunt de l’església de Santa Maria —o Sant Pere— del Catllar El penyal on es degué bastir domina el curs del riu Ter i el pas entre Vilallonga i Setcases Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Per arribar-hi cal anar fins al santuari del Catllar i, des del darrere del seu absis, grimpar fins al cim del petit turó JBM Història Aquest castell es trobava situat al comtat de Besalú, encara que inicialment podria haver depès del comte de Cerdanya, tal com sembla que en depengué el veí castell de la Roca de Pelancà, però no és clar…
Castell de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi asfaltat, flanquejat…