Resultats de la cerca

Començà la seva carrera acadèmica ensenyant en les universitats de Hong Kong i de Sydney El 1990 obtingué el grau de professor of music a la Univer sitat de Southampton, i el 1999, el de research professor a la mateixa universitat Ha estat editor de prestigioses revistes, com el "Journal of the Royal Musical Association", i membre del consell editorial de "Music Analysis", "Journal of Music Theory" i "Music Theory Online" La seva recerca està centrada sobretot en el camp de l’anàlisi musical, terreny en el qual ha fet substancials aportacions Entre les obres d’aquest autor cal destacar A…

Estudià al Pembroke College de Cambridge 1958-66, on es doctorà el 1969 Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge 1966 i a Oxford 1971, i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor Ha publicat…

Estudià al Queen’s College d’Oxford Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui collaborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800 Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols , tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga El 1956 fundà el seu propi…

Estudià a Eton i a Cambridge L’any 1902 fou nomenat fellow 'membre' del King’s College d’aquesta última universitat Allà hi ensenyà història de la música, harmonia, contrapunt i composició Participà en la producció d’òperes i en la traducció de llibrets operístics, molt especialment de WA Mozart Entre els anys 1918 i 1926 treballà com a crític musical a Londres, i des del 1926 fins a la seva jubilació, el 1941, tornà a ensenyar a Cambridge Fou president de la Societat Internacional de Música Contemporània en 1923-38 i de la Societat Internacional de Musicologia durant el període 1931-49 Fou…

Estudià piano i composició a la Universitat de Cambridge Entre el 1947 i el 1959 pertangué a l’equip musical de la BBC, institució a la qual retornà el 1965 Des del 1959 es dedicà prin cipalment a escriure sobre música Les seves investigacions i els seus treballs se centraren en la música del segle XIX, molt especialment en R Wagner i els postromàntics, A Bruckner i G Mahler Una de les seves grans realitzacions fou completar la Simfonia núm 10 de Mahler a partir dels fragments i esborranys deixats inconclusos pel compositor L’obra fou presentada en concert l’any 1964 Alguns dels seus llibres…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin…

Es diplomà en llengües modernes a la Universitat de Cambridge i fou deixeble de la clavicembalista Mary Potts Perfeccionà la seva tècnica musical amb Gustav Leonhardt a Amsterdam Al principi de la dècada dels seixanta començà a actuar com a solista i a collaborar amb diferents formacions dedicades a la música antiga L’any 1971 tocà per primera vegada als Estats Units El 1979 es traslladà de Londres a Toronto, ciutat on començà a impartir classes al conservatori i a la universitat Té un repertori molt extens, però ha destacat particularment com a intèrpret de música de teclat anglesa Ha…

Després d’haver iniciat estudis musicals a l’escola de música de Watford, el 1913 emigrà amb la seva família al Canadà, on Moore estudià al Conservatori de Toronto Més endavant retornà a Anglaterra i Sir Landon Ronald li aconsellà que es dediqués a l’acompanyament Des del 1925 acompanyà John Coats, i el 1926 oferí el primer concert a Londres Al llarg de la seva trajectòria acompanyà els cantants més prestigiosos de la seva generació, com F Šal’apin, F Leider, E Schumann, H Hotter i, especialment, Kathleen Ferrier Més tard tocà amb Victòria dels Àngels, J Baker, Ch Ludwig, D Fischer-Dieskau i…

És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret de música de…