Resultats de la cerca

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 37 vots 1,1%

Els seus principis bàsics eren “Dios, Patria y Tradición” i volia “trasladar a todos los sectores de la sociedad catalana la voz del pueblo católico y patriota” El 1992 es dissolgué per integrar-se al Bloque Catalán

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Volia propagar l’esport de la pilota i informar de les activitats dels frontons barcelonins i d’altres localitats Pretenia ser quinzenal i sembla que se’n publicaren 21 números, el darrer el 1909

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en diverses…

Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i  Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…

Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren  Benet Juncà i el seu nebot  Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 50 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat…

Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua materna i no en…

Formà part de la junta directiva del Centrte d’Esports Sabadell i n’ocupà la presidència 1946-49 quan l’equip acabava d’ascendir a primera divisió per segona vegada a la història