Resultats de la cerca

Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més ingressos de la…

Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació…

Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes de R Strauss,…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais…

Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel Barroc italià…

Es formà a Nova York i Connecticut, ciutat on, el 1964, es graduà en arts escèniques al College Sarah Lawrence S’interessà pel cant, el cinema i la coreografia i la direcció teatrals La seva primera obra de teatre, Julia , s’estrenà al Museu Guggenheim de Nova York el 1969 Entre la seva producció teatral destaca Quarry , estrenada el 1976 A la dècada dels anys setanta esdevingué un dels membres més populars de l’avantguarda del downtown Creà una tècnica vocal que incloïa notes extremes, crits i sons, com si cantés música d’una cultura ètnica inventada per ella Al piano combinà estructures…

De periodicitat irregular, la primera edició tingué lloc a l’estadi Serrahima de Montjuïc sota el nom de Meeting Atlètic Barcelona 82 El 1990 es traslladà a l’estadi de Montjuïc, que es preparava per als Jocs Olímpics del 1992, i aplegà estrelles com Carl Lewis, Sergei Bubka i Heike Drechsler, i futurs campions com Michael Johnson i Kevin Young Després d’un parèntesi de dos anys –el 1991 no es disputà perquè la ciutat fou seu del Grand Premi de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF i el 1992 pels Jocs Olímpics–, retornà esporàdicament el 1993, però…

Especialista en terra batuda, debutà el 1982 i jugà 14 temporades com a professional amb un balanç de 224 victòries i 210 derrotes Fou medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aconseguí sis títols de l’ATP i fou finalista en sis més També guanyà quatre títols en dobles, tots en terra batuda Participà en tots els torneigs del Grand Slam, especialment en Roland Garros L’any 1991 arribà a la posició vint-i-tres del rànquing mundial Jugà tres partits de la Copa Davis entre el 1989 i el 1992 i fou el capità de l’equip espanyol de Copa Davis 2001-04…