Resultats de la cerca

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí

El papa Adrià I el confirmà i hi envià dos legats El concili es reuní el 786, a Constantinoble, però fou dissolt pels soldats iconoclastes Es tornà a reunir l’any següent, a Nicea Tingué per finalitat posar fi a la controvèrsia iconoclàstia i restablir el culte de les imatges

És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis segle XVI, reconstruïda al segle XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la…

Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre…

Es formà a partir del 1209, que acollí uns estudiants dissidents d’Oxford Enric III protegí la nova institució 1226, que s’organitzà sota el model de les de París i Oxford El 1338 fou reconeguda per Joan XXII com a estudi general Des del s XV adquirí gran impuls Essent-ne canceller John Fisher, Erasme hi professà 1511 la càtedra de grec, i Cambridge es convertí en un centre actiu de difusió de les idees del Renaixement i aviat en un important nucli reformista A partir del mestratge d’Isaac Newton 1667-1701 adquirí especial relleu l’estudi de les matemàtiques, i ja al s XIX el de les ciències…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

Estudià violí i composició amb A Rodríguez de Hita El 1770 obtingué la plaça de violinista a la capella reial, i el 1774 viatjà a Portugal, on el príncep regent de Lisboa el no menà primer violí de la Real Câmera El 15 de juny de 1785, en ocasió del doble esponsori de l’infant Gabriel de Borbó amb Anna Victòria de Portugal i de la infanta Carlota de Borbó amb l’infant portuguès Dom Juan, se li encarregà la direcció de les festes i s’interpretà, entre altres obres, el drama musicat per ell mateix Il ritorno di Astrea in Terra , que obtingué un gran èxit També produí intermezzi…

Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1652-71 Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa Doctorat en dret a Salamanca 1627, fou catedràtic a València, on fou també fiscal 1632-42 de l’audiència El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria 1665-72 Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi…

Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu…

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…