Resultats de la cerca

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa

L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta…

De família aristocràtica, entre el 1650 i el 1669 visqué a Venècia, on començà la seva activitat com a llibretista amb Orimonte 1650, obra musicada per Francesco Cavalli Per a aquest mateix compositor escriví vuit textos més, com ara els d' Elena 1659 i Scipione Africano 1664 El 1669 entrà com a llibretista al servei de Leopold I, a Viena L’elevadíssima producció de Minato -més de 200 textos- es ressent sovint d’una argumentació mecànica i previsible Tanmateix, alguns dels seus textos foren emprats després de la seva mort Així ho feu, per exemple, Tommaso Albinoni per al seu Elio…

Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic,…

Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia…

Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de Viena…