Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
Ernst Haefliger
Música
Tenor suís.
Estudià a Zuric, Ginebra i Viena El 1949 debutà a Salzburg amb el paper de Tirèsies en l’estrena d' Antigonae , de C Orff En 1952-74 formà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, activitat que compaginà amb l’actuació sovintejada a teatres i festivals operístics d’arreu del món, entre els quals destaquen els de Glyndebourne 1956, Salzburg 1961 o el Lyric Opera of Chicago 1966 Especialitzat en els papers de tenor líric de compositors com WA Mozart, destacà també cantant la part de l’evangelista de les passions de JS Bach, que enregistrà en disc El seu repertori fou…
Pere Estrany Calvín
Natació
Nedador.
Fou un especialista en braça del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya absolut de 100 i 200 m 1975 i el d’Espanya d’hivern de 100 m 1977, 200 m 1976, 1978 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979, i d’estiu de 100 m 1976, 1977, 200 m 1976 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979 També fou recordista, estatal i català en piscina curta tres cops en els 200 m i un cop en els relleus 4 × 100 estils I en piscina de 50 m un cop en els 200 m i dos cops en els relleus 4 × 100 estils Fou onze vegades internacional sis en categoria absoluta i cinc en categoria juvenil amb una actuació…
L’Ajuntament de Girona escull nova alcaldessa
Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d’Albert Ballesta Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l’anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d’Artur Mas Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les…
El Ministeri de l’Interior obre un servei per a denunciar delictes d’odi a Catalunya
El Ministeri de l’Interior espanyol obre un servei per a la denúncia de presumptes delictes d’odi a Catalunya Es tracta d’infraccions penals contra persones per la seva identitat, sigui d’origen ètnic o nacional, raça, religió o llengua, orientació sexual, etc Les denúncies presentades es dirigeixen bàsicament contra partidaris de la independència de Catalunya o bé que qüestionen els procediments de l’Estat contra l’independentisme Entre d’altres, es denuncien burles a la xarxa per la mort del fiscal Maza, per la signatura d’un manifest a Reus de sis regidors i l’alcalde contra la presència…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
Anna Maria Tugas Masachs

Anna Maria Tugas Masachs
Federació Catalana d'Atletisme / Bert
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva actuació…
Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Organització que representa els professionals de les diverses branques del circ de Catalunya.
La seva finalitat és la normalització del circ com a espectacle cultural en igualtat amb la resta d’arts escèniques El seu camp d’actuació són la interlocució amb les administracions, formació, creació i producció, circuits d’exhibició, patrimoni històric i marc fiscal i laboral L’organització fou creada al desembre del 2004 com a resultat d’unes Jornades sobre Circ Memorial Joan Armengol celebrades a l’Ateneu Popular de Nou Barris a l’octubre d’aquest any Té com a precedent l’Associació de Circ de Catalunya ACC, vigent del 1991 al 1998 De l’APCC depèn La Central de Circ – Espai…
Centre de Regulació Genòmica
Genètica
Centre d’investigació bàsica en el camp de la biomedicina.
El seu àmbit d’actuació se centra en els camps de la regulació genòmica i la proteòmica Fou creat el desembre del 2000 a iniciativa del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra Està integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona CIMRB i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM El juliol del 2021 fou guardonat amb el…
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Centre de recerca públic, amb seu a Tarragona, creat l’any 2003 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili.
Té la finalitat de promoure la recerca sobre les societats de l’antiguitat clàssica i altres pobles relacionats amb aquestes, com també la formació avançada en arqueologia del món clàssic Publica la sèrie ‘Documenta’, dedicada a estudis monogràfics, de la qual fins el 2005 aparegueren dos volums El seu primer director fou Josep Guitart Duran Des de la seva creació, l’ICAC ha especialitzat la seva actuació en funció de les quatre línies de recerca arqueologia de la ciutat antiga arqueologia del paisatge, poblament i territori instrumentum domesticum, materials i comerç en el món…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina