Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Frank Billings Kellogg
Política
Dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la…
comtat de Lemos
Història
Títol que el 1453 Enric IV de Castella creà a favor de Pedro Álvarez Osorio (mort el 1483), senyor de Villagarcía.
Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’Aragó i Sicília…
Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Primer príncep de Maratea, comanador major de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, mestre de camp general de l’exèrcit del Palatinat.
Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà a la…
Galceran de Requesens i Joan
Història
Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge.
Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la…
Felip Ferrera i de Llobera
Història
Ciutadà honrat de Barcelona, fill de Felip de Ferrera i Sacosta.
Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’…
Francesc Lacoma i Fontanet
Flors , de Francesc Lacoma i Fontanet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…
Anna Renzi
Música
Soprano italiana.
Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es…
Vasco Mariz
Música
Musicòleg i diplomàtic brasiler.
Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del…
Francesc de Pau
Història
Cavaller, camarlenc de Joan I (fins el 1389) i majordom de la reina Violant (fins el 1396).
Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina