Resultats de la cerca
Es mostren 1573 resultats
Banc Popular espanyol (1869-1883)
Una obligació del Banc Popular Espanyol, Barcelona 1872 Aquest banc, una societat anònima, es constituí el 26 d’abril de 1869, a Barcelona, amb el domicili i les oficines a la plaça de Sant Sebastià, núm 15 El seu objectiu era el genèric de qualsevol banc, però segons un autor es dedicà sobretot a donar crèdit als municipis amb la garantia de la venda dels béns amortitzats Gabriel Tortella Los orígenes del capitalismo en España , pàg 311 La serva primera Junta de Govern 1881 fou la següent President – Perfecto Manuel de Olalde, exgovernador civil de Barcelona Vocals – José María Faquineto,…
associació administrativa de contribuents
Dret administratiu
Agrupació d’afectats per obres i serveis que ha de finançar-se amb contribucions especials i que pot assumir directament l’execució de les obres o l’establiment, l’ampliació o la millora dels serveis municipals, d’acord amb els requisits establerts legalment.
Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Situació Desplegament dels tres absis de l’antiga església basilical de Sant Miquel de Campmajor, amb una rica decoració de tipus llombard que capcen un temple barroc construït al segle XVIII E Pablo L’església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG736652 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km es troba a la dreta un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell L’església és visible a l’esquerra de la carretera a 1,…
Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…
Rotterdam

Aspecte de la ciutat de Rotterdam
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a banda i banda del Nieuwe Maas, al s del Sheur, on s’obre el canal Nieuwe Waterweg, forma part de l’organisme públic i administratiu Rijnmond Primer port mundial quant al tonatge anual de mercaderies embarcades, és, després d’Amsterdam, la segona ciutat dels Països Baixos L’ampliació i l’adaptació del port a les exigències de la navegació marítima moderna han estat la causa d’annexions de municipis circumdants, com Katendrecht, Delfshaven, Hoek van Holland, etc El nucli antic de la ciutat original és delimitat pel Nieuwe Maas i per algunes rondes actuals Coolsingel, Schiedamsesingel…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
Cronicons Barcinonenses
Família de texts annalístics en llur majoria llatins originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.
El Cronicó de Skokloster , primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una allusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801 El Cronicó de Sant Cugat , ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182 El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 en realitat diu equivocadament 1085 fins al 1239, data aproximada de la redacció Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts…
Indústries Titán
Economia
Empresa fabricant de pintures.
Té l’origen en el laboratori de productes químics del carrer del Pi de Barcelona fundat l’any 1917 per Francesc Dou i Arumí i Francesc Novellas Roig La gran demanda dels seus productes comportà l’ampliació de la fàbrica i el trasllat primer a l’Eixample, on nasqué la marca Titán per a alguns dels productes, i després al barri del Poblenou de Barcelona Joaquim Folch i Girona , net de l’industrial i antic alcalde Manuel Girona, comprà el 1921 una participació majoritària de l’empresa, i el 1935 s’incorporà a la gerència Sota la seva gestió, la reconvertí en una fàbrica de pintures amb el nom d’…
Museu d’Història de Catalunya
Museu
Museu inaugurat el 1996, dependent de la Generalitat.
Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…
Banca Catalana
Economia
Entitat bancària creada el 1961.
Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina