Una obligació del Banc Popular Espanyol, Barcelona 1872.
Aquest banc, una societat anònima, es constituí el 26 d’abril de 1869, a Barcelona, amb el domicili i les oficines a la plaça de Sant Sebastià, núm. 15. El seu objectiu era el genèric de qualsevol banc, però segons un autor es dedicà sobretot a donar crèdit als municipis amb la garantia de la venda dels béns amortitzats (Gabriel Tortella: Los orígenes del capitalismo en España, pàg. 311).La serva primera Junta de Govern (1881) fou la següent:
- President – Perfecto Manuel de Olalde, exgovernador civil de Barcelona
- Vocals – José María Faquineto, enginyer cap de Camins, Canals i Ports; Antoni Ribas i Blanchard, advocat i propietari; Justin Defly, banquer a París; José María Jordán, enginyer de Camins, Canals i Ports; Manuel Camacho, diputat a les Corts espanyoles; Francisco de P. Rojas, catedràtic de l’Escola d’Enginyers Industrials
- Director – Leopold Bremon, cap superior honorari d’Administració civil
- Sotsdirector – Vicente de Medina y Hernández, comerciant i propietari
- Secretari – Ramon Espiell i Ruiz, propietari
El seu capital era de 5 milions de pessetes, representat per 10 000 accions de 500 pessetes o 500 francs. El 1881 tenia subscrites i desemborsades 3 000 accions per un capital efectiu d’1,5 milions. Amb motiu de la Febre d’Or va modificar els estatuts, de manera que feia possible l’ampliació fins a 20 milions de capital, però el projecte no devia tirar endavant.
Acció del Banc Popular Espanyol.
Els recursos del banc augmentaren fortament gràcies a l’emissió d’obligacions. Consta que en va fer dues. La primera, el 1872, de 40 000 títols de 500 pessetes cadascun, a 20 anys i a un interès del 8%. L’emissió estava garantida per títols públics espanyols —deute consolidat al 3%—. I la segona el 1881, de 20 000 obligacions de 200 pessetes cadascuna, al 6% d’interès anual. En aquest cas, els títols no portaven cap garantia especial, però el banc manifestava que els diners captats s’invertirien en crèdits sobre la propietat.El banc tenia participació francesa i volia tenir un caràcter internacional. Els membres de la Junta de Govern el 1881 —vegeu el quadre— no són persones representatives de la burgesia barcelonina.
El banc acordà la dissolució el 1883, i nomenà la corresponent Comissió liquidadora.