Resultats de la cerca
Es mostren 2432 resultats
missió de pau
Iniciativa d’un organisme internacional que promou la pau per mitjà d’un exèrcit enviat a les zones que pateixen un conflicte armat obert o susceptible de reproduir-se després de la seva finalització.
La seva funció és facilitar els acords de pau o, sovint també, el manteniment d’un determinat statu quo entre contendents en el qual el conflicte resta latent i dissuadir els contendents d’enfrontar-se Les forces provenen dels diferents estats membre El terme generalment s’aplica a les missions de pau de l’ONU, l’organització que després de la Segona Guerra Mundial inicià aquesta mena d’operacions i que, amb diferència i a causa del seu abast mundial, en duu a terme en un nombre més elevat Atès que l’ONU no té un cos militar propi, els efectius provenen dels exèrcits dels estats membre en una…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…
duresa
Mineralogia i petrografia
Resistència d’una substància a ésser ratllada.
Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi aleshores, a és una…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per…
registre de famílies
Dret civil català
Organisme públic en el qual s’han d’inscriure els acolliments que es realitzin a Catalunya.
Atès que els acolliments poden ser simples i preadoptius, s’ha creat un registre de famílies per a cada cas El registre per a l’acolliment simple s’ha constituït en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Aquest organisme té dues seccions en la primera s’inscriuen les sollicituds estimades en la segona, els acolliments constituïts La secció primera comprèn les dades generals dels sollicitants, les característiques del possible acolliment i les dades de la sollicitud la secció segona comprèn les dades dels menors acollits, la constitució de l’acolliment, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina