Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
Fulgencio Zaporta
Literatura catalana
Sainetista.
Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’…
Alfredo Pareja Díezcanseco
Literatura
Novel·lista i assagista equatorià.
Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novelles reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica El muelle 1933, Baldomera 1938, Hombres sin tiempo 1941, La advertencia 1956, Los poderes omnímodos 1964, Las pequeñas estatuas 1970, La Manticora 1974 i El entenao 1991, etc Escriví també diversos llibres sobre la història del seu país Historia del Ecuador , 1954 El Ecuador de Eloy Alfaro , 1966 Las instituciones y la administración en la Real Audiencia de Quito , 1975, les biografies La hoguera bárbara - Vida de Eloy…
Bankia

José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia des del maig del 2012
© Bankia
Economia
Entitat bancària constituïda el desembre del 2010 i operativa des del 2011.
Té com a entitat matriu el Banco Financiero y de Ahorros i, de fet, no començà a operar amb el nom de Bankia fins el març del 2011 Fou el resultat de la integració mitjançant un SIP Sistema Institucional de Protecció de set caixes d’estalvis d’àmbit estatal espanyol liderades per Caja Madrid , la qual, en entrar en vigor la nova entitat, hi tenia un pes del 52% dels actius Les altres entitats eren Bancaixa 37,70%, Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa d’Estalvis Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% La seu social és a València i la seu operativa a Madrid Rodrigo…
Primeres condemnes pel cas Gürtel
L’Audiència Nacional dicta les primeres penes de presó pel cas Gürtel, un dels casos de corrupció més greus a Espanya des del 1978 i per mitjà del qual el PP es finançà irregularment El cap de la trama, Francisco Correa, rep la condemna més alta 51 anys i 11 mesos, seguit de l'exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega 38 anys i 3 mesos l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo 37 anys i mig l’extresorer del PP, Francisco Bárcenas 33 anys i 4 mesos, i l'exconseller madrileny, Alberto López Viejo 31 anys i 9 mesos A títol lucratiu, el PP rep una sanció de 245000…
Absolució de Tamara Carrasco
El jutjat penal 25 de Barcelona absol l’activista dels CDR Tamara Carrasco del delicte de desordres públics Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril de 2018 Acusada de rebellió i terrorisme, el jutge de l’Audiència Nacional va descartar aquests càrrecs i la va retornar a Catalunya per ser jutjada per desordres públics i se li va imposar un confinament al municipi on residia Viladecans que va durar catorze mesos i se li va aixecar el maig de 2020 Adrià Carrasco, també CDR i participant en les protestes posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, va evitar ser…
Albacete
Municipi
Capital de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situada al centre d’una cubeta endorreica drenada artificialment vers el Xúquer.
Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern…
Joseph Kentenich
Cristianisme
Sacerdot alemany fundador del moviment de Schönstatt.
Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou portat al camp de…
Enric d’Alemany
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de la…
Rafael de Vilosa
Història del dret
Jurisconsult.
Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De fugitivis ,…
Honorat de Pallejà i Riera
Història
Política
Polític.
Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina