Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu mentor…

Estudià piano amb Karl Bärmann i composició amb Joseph Rheinberger a la Königlichen Musikschule de Munic En acabar la seva formació esdevingué professor de piano i harmonia d’aquest centre, on el 1903 succeí a Rheinberger en la càtedra de composició Entre els seus alumnes més destacats hi hagué Ernest Bloch Les obres de Thuille -bàsicament òperes, peces simfòni ques i de cambra-, de llenguatge conserva dor en comparació amb el de contemporanis seus com G Mahler o R Strauss, no han quedat en el repertori malgrat la seva excellent factura Assolí un gran prestigi com a teòric en el seu temps i…

Nét del compositor Eduard Strauss i nebot de Johann Strauss fill, començà la seva carrera exercint d’acompanyant de classes de cant a Viena, primer a l’Escola Auer-Weissgerber i després, entre el 1946 i el 1956, a la classe d’Alfred Jerger al conservatori Debutà com a director d’orquestra a la capital austríaca el 1949, i aviat destacà com a expert intèrpret de les obres de la seva família, de WA Mozart i de F Schubert, que el feren molt popular i el portaren de gira per tot Europa i Àsia En 1956-67 dirigí l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i el 1966 fundà l’Orquestra Johann Strauss de Viena,…

Fou un celebrat autor de ballets que collaborà amb els millors coreògrafs del moment Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou De nou a Viena, collaborà amb JG Noverre i G Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu 1773, Il Cid 1774 i Teseo in Creta 1775…

Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a aquest nou…

Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les quals…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a ser els seus…

Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta de les peces són escrites…

Segon fill viu de Wolfgang Amadeus Mozart i Constanze Weber  —el gran  Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari—, nasqué pocs mesos abans de la mort del seu pare Realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna, on es guanyà la vida com a…

S’establí a Viena al final de la dècada del 1770, i a la dècada de 1780-90 tocà el violí a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt poc després d’obrir-se, el 1781 L’èxit com a compositor de música escènica, especialment de singspiele li arribà cap al 1790, sobretot amb l’obra Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', 1798 Durant uns quants anys gaudí d’una gran popularitat, però el 1818, a causa de canvis en la direcció, perdé la feina a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt i no hi fou readmès fins el 1821, aquesta vegada com a segon violinista Sobrevisqué a la seva època de fama…