Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
endocardi
Anatomia animal
Membrana que recobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
Té una capa superficial formada per cèllules endotelials aplanades i una capa més profunda formada per teixit conjuntiu, fibres elàstiques i musculatura llisa
pseudoceloma
Biologia
Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.
És plena de cèllules de tipus mesenquimàtic parènquima en platihelmints, nemertins, etc, i no té cap mena de parènquima en nematodes i altres grups
telofase
Biologia
Darrer estadi de la mitosi en el qual els cromosomes —ja arribats als pols en l’anafase— s’agrupen i són envoltats per una membrana, i es constitueixen els dos nuclis fills.
Es fan visibles els nuclèols, la cèllula s’allarga lentament i a nivell de la placa equatorial comença la separació de les cèllules filles
monoglicèrid
Bioquímica
Èster de la glicerina i un àcid gras.
Es forma durant la digestió intestinal En les cèllules de la mucosa intestinal dels animals superiors s’acila mitjançant acilcoenzim A i dóna diacilglicèrid
mol·lusc contagiós
Patologia humana
Dermatosi infecciosa i autoinoculable, causada per un virus de grans dimensions, que presenta petits nòduls múltiples, hemisfèrics, umbilicats en el centre, translúcids, d’un color blanc o rosat, i que afecta principalment la cara.
Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus
sialolitiasi
Medicina
Litiasi de les glàndules salivals.
La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils…
nicotinamida-adenina-dinucleòtid

NAD
Bioquímica
Coenzim de l’apozimasa, necessari en la fermentació alcohòlica de la glucosa.
Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi són en la…
Les gimnospermes
Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…
El que cal saber dels tumors pleurals
Patologia humana
Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina