Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
ducat de Villarreale
Història
Títol concedit el 1641 al regne de Nàpols a Cèsar de La Grua-Talamanca-Tocco, segon príncep de Carini.
Continua en la mateixa família
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
Sara Montiel

Sara Montiel
Crèdits: Kokoloco1984 (Wikimedia Commons)
Cinematografia
Música
Nom amb què és coneguda María Antonia Abad, actriu cinematogràfica i cantant castellana.
D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito dinero 1952 i Ahí…
L’Evangeli segons un de tants
Literatura catalana
Llibre de poemes de Blai Bonet, publicat el 1967.
Recull de divuit poemes, alguns força llargs, en vers lliure o bé en tirallongues de decasíllabs, encara que sense seguir una versificació gaire estricta Escadusserament, s’hi fa servir la rima, sovint assonant, però en aquests casos tampoc no se segueix la norma Encara que havia guanyat el premi Carles Riba 1962 amb el títol d’ Oh Calvary, Calvary , el llibre de poemes més important de Blai Bonet no va poder ser publicat fins el 1967 per problemes amb la censura, sembla que en una versió molt diferent de l’original Potser, en aquest cas, els entrebancs de publicació van anar a favor de la…
Thugga
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del segle III fins al principi del segle V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’edat mitjana…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
Sant Joan de Moranells (Morellàs i les Illes)
Aquest temple, avui desaparegut, consta que era situat a l’extens paratge de les Brugueres dit antigament Moranells, a poc més d’1 km al sud-oest de la vila de Morellàs, en terres del mas Marill, on el recorda el topònim la Vinya de la Capella L’any 1376, Pere Pagès, de Sant Joan de Pladecorts, llegà 12 diners a l’església de Sant Joan de Maurellanells És citada també en altres documents dels anys 1400 i 1406 amb els noms de capella Sancti lohannis de Maurellaneliso de Maurelanells Si bé hom ha afirmat que fou destruïda al final del segle XIX, Francesc Montsalvatje l’any 1914 l’esmenta com…
Pawel Kochanski
Música
Violinista polonès.
Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que aquest li…
Hsu Tsang-Houei
Música
Compositor, etnomusicòleg, professor i escriptor musical taiwanès.
S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a…
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina