Resultats de la cerca
Es mostren 2136 resultats
Partito Popolare Italiano
Política
Partit polític italià precedent de l’actual Partito Democrazia Cristiana
.
Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…
Mohammed Abdul Hakim Amer
Història
Militar
Militar egipci.
Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
arsi/tesi
Música
En la mètrica musical, termes relatius i oposats entre si amb els quals hom designa les diverses pulsacions segons que siguin més o menys accentuades.
Normalment s’utilitzen com a sinònims de temps fort , temps greu , caiguda , etc tesi o temps feble , temps lleu , etc arsi Deriven dels termes que en la dansa grega clàssica s’aplicaven als moviments d’alçar el peu - arsis - o abaixar-lo - thesis - i que després serviren per a designar les parts més o menys accentuades dels peus poètics llatins L’expressió per arsin et thesin fou utilitzada per G Zarlino i T Morley per a referir-se a la inversió del contrapunt -generalment en el cànon canon per arsin et thesin - Malpurg fou un dels primers que donà a aquesta expressió el…
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’…
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una situació actual…
assaig de reconeixement de penetració estàndard
Construcció i obres públiques
En mecànica de sòls, assaig que s’utilitza en el reconeixement geotècnic dels sòls mitjançant sondeigs.
Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada en la…
Pèire Puget
Escultura
Pintura
Escultor i pintor provençal.
Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…
Zimri-Lim
Història
Rei de Mari (~1788-58 aC).
Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria El comerç fou…
batalla de Cerignola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d’abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.
L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità La infanteria uns 4 500 homes era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc contrari Sofriren més de 3 000…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina