Resultats de la cerca

Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid…

Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que…

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…

A 1 km vers llevant de la vila de Sant Esteve d’en Bas es troba la masia de la Dou, una de les més antigues i importants de la comarca Unida a la casa hi ha la capella de Santa Margarida, molt probablement d’origen romànic, ja que el casal és documentat des de l’inici del segle XIII Consta que al segle XVIII, el papa Pius VI concedí a aquesta capella un altar perpètuament privilegiat, i posteriorment, Pius IX li atorgà altres gràcies i indulgències Segons informa l’historiador F Monsalvatje, a la seva sagristia es conservava un quadre que representava sant Esteve Màrtir, de…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’anomenada Taula…

La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a…

Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé aviat,…

El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia deu anys Després de la…

Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del…