Resultats de la cerca

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels…

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de…

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces…

Fou becat per a entrar a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 1973, a les ordres de Jaime Enciso, l’entrenador de tota la seva carrera esportiva En categoria júnior assolí un subcampionat europeu 1975 Fou plusmarquista català i estatal tant en 110 m tanques 1987 com en 60 m tanques 1984, i estigué vinculat al Futbol Club Barcelona 1982-86 Assolí nombrosos títols de campió d’Espanya vuit de 110 m tanques 1978, 1980-85, 1987, set de 60 m tanques 1977, 1979, 1980, 1984-87, un de 50 m tanques 1981 i un de salt de llargada en pista coberta 1979 Fou internacional amb la selecció espanyola…

Amb seu a Barcelona, va ser constituïda el 1929 amb el nom de Federació Catalana de Base-ball La seva precursora fou la Sociedad Hispano-Americana de Base-Ball, creada l’any 1923 El primer president fou Agustí Peris de Vargas, impulsor del beisbol a Catalunya El mateix 1929 organitzà el primer Campionat de Catalunya, en el qual participaren vuit equips L’any 1931 patí una escissió i creà la Lliga Oficial de Beisbol Durant els anys cinquanta i seixanta tingué una gran activitat L’any 1975 inclogué el softbol com a modalitat esportiva Juntament amb la federació…

S’inicià al Club de Billar Barcelona i a 16 anys començà a competir en el Club de Billar Ibèric A 18 anys ja fou jugador de primera divisió de billar a tres bandes En el seu extens palmarès destaca un subcampionat del món de billar artístic 1972, un Campionat 1979 i tres subcampionats 1977, 1980, 1982 d’Europa de billar artístic, set campionats interclubs de la Copa d’Europa a tres bandes 1966, 1970, 1971, 1972, 1979, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa a tres bandes per seleccions 1987 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze de pentatló en el Campionat d’Europa 1968 En l’…

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la…

De molt jove sentí la necessitat de compartir les seves experiències amb la natura a base d’explicar-ne històries A catorze anys féu les primeres fotografies i decidí estudiar art a la Universitat de Minnesota Començà la carrera professional com a fotògraf del Worthington Daily Globe Aviat aconseguí algunes collaboracions en el National Geographic , on podia expressar el seu interès pel patrimoni natural i per la seva conservació El 1978 fou contractat per aquesta publicació, en la qual ha continuat collaborant També ha publicat reportatges a Life , Newsweek , Time , The…