Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Josep Piquer i Duart
Escultura
Escultor.
Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa valenciana només es coneixen…
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…
Benjamin Franklin

Benjamín Franklin
© Fototeca.cat
Física
Història
Físic i polític nord-americà.
L’any 1726 s’establí a Filadèlfia i fundà una impremta, un diari i el Poor Richard’s Almanack 1732-57 El 1736 fou elegit secretari de l’assemblea de Pennsilvània Investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàlliques, enuncià el principi de la conservació de l’electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps Estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene, investigà el corrent del Golf i inventà les ulleres bifocals i l’estufa que duu el seu nom El 1753 fou nomenat…
Sebastião José de Carvalho e Melo

Sebastiao José de Carvalho e Melo
© Fototeca.cat
Història
Polític portuguès, comte d’Oeiras (1759) i marquès de Pombal (1769).
Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i…
Puig-reig

Vista del poble de Puig-reig
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Bages, travessat de N a S pel Llobregat.
Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…
vibraculària
Zoologia
Individu de les colònies de briozous, zooide transformat com l’aviculària, format per una sola peça allargada i dotada d’un moviment oscil·latori.
Milet

Ruïnes de l’antic teatre grec de Milet
faktor1komma5 /by Claus P. Heibel (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la desembocadura del riu Menderes.
Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
Ernest Armstrong McCulloch

Ernest Armstrong McCulloch
© Princess Margaret Hospital / University Health Network
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de cèllules mare…
Josep Lluís Cleries i González

Josep Lluís Cleries i González
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE Ha treballat en el sector privat Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai 1987-92, president del Moviment Centres d’Esplai Cristians 1986-92, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés 1990-92, membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant 1988-92, del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears 1989-92 i coordinador de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina