Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Francesc Xavier Llorens i Barba
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…
Sant Sebastià
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…
cinema suís
Cinematografia
Cinema realitzat a Suïssa.
Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…
,
Mir Geribert
Història
Noble del comtat de Barcelona que es titulà príncep d’Olèrdola.
Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…
Institució Catalana d’Història Natural
Botànica
Entitat fundada el 1899 a Barcelona per un grup d’estudiants.
El seu propòsit explícit era “relligar la ciència amb el catalanisme com altres ho han fet amb la història, l’art, la literatura i fins l’excursionisme” L’aprovació oficial dels estatuts tingué lloc el 14 d’abril de 1900, però la declaració de l’estat de guerra del maig posposà l’inici de les activitats al març del 1901 Molt vinculat al Centre Excursionista de Catalunya , hi instituïa el català com a llengua de comunicació, i entre els fundadors hi havia Josep Maluquer i Nicolau i el seu germà Salvador, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Josep Maria Mas de Xaxars i…
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
Sant Miquel del castell de Prades
Art romànic
Situació Aspecte de l’església després de les obres de consolidació ECSA - J Figuerola L’església de Sant Miquel és situada en el nucli antic de la vila de Prades, contigua a les restes de l’antiga muralla, al nord-oest de la població, a l’indret on hi havia hagut el castell Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Les restes de l’església són visibles des del carrer del Castell i s’hi accedeix per aquest carrer, a través d’un antic corral construït davant l’església i d’un esvoranc fet a l’absis JFM Història Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data per ara…
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina