Resultats de la cerca

El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis

L’any 1526 prengué part en una expedició a les costes sud-americanes, manada pel venecià Sebastiano Caboto, que es trobava aleshores al servei de Carles V l’expedició remuntà els rius de la Plata, Paraná i Paraguai De retorn a Espanya, treballà en la confecció de mapes en la Casa de Contratación de Sevilla, on fou nomenat mestre d’astronomia i cosmografia Escriví El libro de las longitudes 1551 i Islario general del mundo 1560

Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món

Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…

És unit amb el llac Huron per l’estret de Mackinac Les seves aigües banyen els estats de Michigan, Wisconsin, Illinois i Indiana Les costes són baixes i sorrenques Hi ha diverses illes al N, la més gran de les quals és la de Beaver Els principals rius immissaris són el Menominee, el Fox, el Manistee, el Muskegon, el Grand i el Kalamazoo S'hi troben els centres de comerç més importants de la regió Chicago, Milwaukee, Gary i Racine Hi ha pesqueries

És l’illa més septentrional del nord del continent americà, separada de Grenlàndia pels estrets de Smith i Kennedy, la major part recoberta de glaç És un altiplà aixecat al centre i al NW 2 000 m al Prince of Wales, amb costes en fjord Fou descoberta el 1616 per William Baffin i explorada per Robert Edwin Peary el 1899 En constitueix l’única població el personal de les bases meteorològiques d’Alert NE, Emeka W i Craigh Harbour S

És situat al llarg de les costes nord-occidentals de Noruega, al S de les illes Vesterålen, a l’oceà Atlàntic Les illes principals són Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy Tot l’arxipèlag, format per materials eruptius, és muntanyós, amb altituds que passen dels 1000 m El clima és benigne, gràcies al corrent marítim nord-atlàntic Les pesca del bacallà, a Vestfjorden, amb una important indústria derivada, és la principal font d’ingressos També té importància el turisme El centre principal és Svolvaer

Comunica amb el golf de Veneçuela per un canal d’uns 50 km de longitud Amb uns 14 000 km 2 d’extensió, és un dels més grans del món i el més gran de l’Amèrica del Sud La profunditat màxima és de 50 m Les seves costes són baixes i pantanoses Hi ha importantíssims jaciments de petroli, amb més de 4 000 pous Els ports principals són Maracaibo, a l’W, i Alta Gracia i Puerto Miranda, a l’E

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans