Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
relats de la passió
Crist en la Creu, representació pictòrica que realitzà el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) de la Crucifixió de Crist, un dels episodis de la Passió de Jesús
© Corel Professional Photos
Bíblia
Conjunt de narracions sobre l’empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús.
Constitueixen les tradicions més antigues del cristianisme, tema fonamental de la primera predicació Entre les nombroses narracions que se'n feren i que integren tot un grup entre els evangelis apòcrifs, quatre n'han estat acceptades com a canòniques en els Evangelis La constatació que hi era acomplerta la voluntat del Pare, anunciada en les Escriptures, era el fil que guiava els narradors en la selecció i ordenació d’episodis, com el del tros de pa donat per Jesús al traïdor, el de la dispersió dels deixebles, els de la flagellació i dels escarns dels soldats, els del…
cultes afroamericans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans.
A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
Som Església
Moviment internacional catòlic de caràcter renovador.
Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se serveix d’…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…
Josep Torras i Rodergas

Josep Torras i Rodergas
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Format al seminari de Vic i al monestir de Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector i cap de l’…
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou introduït el…
Jordi Porta i Ribalta

Jordi Porta i Ribalta
Literatura
Filosofia
Filòsof i activista cultural.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina