Resultats de la cerca

El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…

Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27 S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa Entrà clandestinament a Catalunya 1942 i fou detingut 1944, però s’escapà de la presó de Girona 1946 i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant , dirigí del 1948 al 1967 S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya 1969, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat…

Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué superar les tesis…

És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…

La tarda del dia 15 una facció rebel de l’exèrcit duu a terme un intent de cop d’estat a Turquia Els insurrectes ocupen edificis oficials a Ankara i Istanbul, i en un missatge des d’una emissora de televisió pública justifiquen l’acció per salvar la democràcia, que consideren segrestada pel president Erdoğan Després d’unes quantes hores de confusió i de combats, en els quals moren prop de 300 persones i resulten ferides unes 1400, finalment el cop és sufocat Els rebels no obtenen suport ni de la població ni de la majoria de l’exèrcit El president Erdoğan culpa el clergue exiliat…

El Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, del president Teodoro Obiang Nguema, va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades el 26 de maig, en obtenir 99 parlamentaris dels 100 de la Cambra de Representants del Poble i 54 dels 55 escons que s’escollien al Senat L’oposició, molt crítica amb el procés electoral, tan sols va aconseguir un escó a la Cambra de Representants del Poble, com en l’anterior consulta 2008, i un altre al Senat, de nova creació Els dos escons els va obtenir Convergència per la Democràcia Social CDS, encapçalada per Plácido Micó…

Les disputes en el si del Front Patriòtic FP, el partit en el poder, per la successió del president Michael Sata, mort a l’octubre, van amenaçar l’estabilitat del país La vídua del president, Christine Kaseba-Sata, i el fill, Mulenga Sata, alcalde de Lusaka, van ser els candidats més ben situats dins del Front Patriòtic per a les eleccions anticipades, previstes per al 20 de gener de 2015 Però no van ser els únics el nebot Miles Sampa, secretari d’estat de Comerç i Indústria, i l’exministre Edgar Lungu també van tenir suports en el partit Per contra, el president interí, Guy Scott, no es va…