Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també acceptava l’…

Es formà com a violinista al conservatori de la seva ciutat natal, on el seu pare era professor d’orgue Posteriorment amplià els seus coneixements a París i Berlín Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà des de l’exèrcit alemany, fou professor del Conservatori d’Estrasburg 1919-26 i violí solista de la seva orquestra Més tard exercí la docència a Leipzig 1926-32 i fou violí solista a la Gewandhaus El 1932 debutà a París com a director i el 1935 fundà l’Orquestra Filharmònica de París, que dirigí fins el 1938 Entre el 1938 i el 1946 s’encarregà de la Societat de Concerts del…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’Orquestra…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com l’Orquestra…

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…

Tot i que es dedicà principalment a la carrera concertística, dugué a terme nombroses activitats dins del món musical Fou alumna del Conservatori de Música de Sant Petersburg 1912-21, on estudià direcció, música coral, interpretació vocal i música religiosa i on tingué com a professors més destacats A Jesipova, V Drozdov i F Blumenfel’d Fou professora d’aquest centre 1921-31 i del Conservatori de Moscou 1936-51 En aquest darrer impartí, a més, cursos de cant, camp en el qual feu aportacions originals A partir del 1951 exercí la docència a l’Escola de Música Gnessin de Moscou Com a pianista es…

Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural de la capital…

La dedicació a la música del segle XX i la continuada carrera fent duo de piano amb Jacqueline Robin marquen la trajectòria d’aquesta pianista francesa A dotze anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixebla de J Roy, J Chapart, Y Nat i J i N Gallon, i on rebé diverses distincions acadèmiques El 1946 es casà amb el compositor Henri Dutilleux L’any 1947 formà duo amb Jacqueline Robin Saint-Astier, Dordogne, 11 de desembre de 1917 – Taverny, 3 de febrer de 2007 El 1950 ingressà com a professora al Conservatori de Música de París, i el 1962, a l’Escola Normal de Música de París, on…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…