Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
Hondures 2009
Estat
Des que va encetar el seu mandat ara fa tres anys, el president Zelaya va afavorir un acostament al Govern d'Hugo Chávez, que li va proporcionar ajuda petroliera, i el 2008 Hondures es va incorporar a l'Alternativa Bolivariana para las Américas ALBA, formada per Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua Amb l'augment dels recursos a mans del Govern, Zelaya va decretar un increment del salari mínim del 60% per guanyar-se una base popular Aquest moviment en política exterior i el canvi en les aliances tradicionals, fins ara mantingudes amb els EUA, així com les polítiques populistes del Govern, van…
Xile 2009
Estat
El darrer any del seu mandat, la presidenta Michelle Bachelet va haver de fer front a la recessió econòmica provocada per la crisi internacional La caiguda dels preus de les primeres matèries va afectar el coure, el principal producte d'exportació de Xile, i la depreciació del dòlar va tenir conseqüències negatives per a les exportacions de fruites, peix i altres productes alimentaris També va haver un descens força acusat del consum intern, al voltant del 6%, que va influir en un augment significatiu de l'atur En definitiva, les previsions van indicar una caiguda del PIB propera al 2%, junt…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
Mallerenga cuallarga
La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat…
citació judicial
Dret processal
Comunicat escrit d’un jutge o un tribunal pel qual hom convoca a una diligència judicial (fent constar lloc, data i hora de compareixença), donant un termini per a comparèixer en un procés, o bé per a d’altres finalitats.
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer, semblant a un martell amb mànec llarg, amb el ferro en forma de tascó, que serveix per a tallar barres de ferro aplicant-hi el tall i donant cops de mall a la cabota oposada al tall.
restinga
Vista aèria del litoral rossellonès des de Torrelles de Salanca que mostra un exemple de restinga
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta ( barra
).
embriologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia els embrions en tots els aspectes.
Segons el mètode que segueix en el seu desenvolupament, és descriptiva si estudia morfològicament les distintes fases del desenvolupament, comparada si estudia l’embrió establint les similituds entre els diversos grups taxonòmics, i fisiològica si té per objecte l’estudi funcional dels processos morfogenètics, essent-ne aleshores l' experimental la base empírica Ja Aristòtil tractà de solucionar el problema de l’ontogènia suposant que la substància del fill procedia de la mare, mentre que la forma , o principi creador , era aportada pel pare Aquest fou l’origen de la tesi preformacionista ,…
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina