Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…
Nefroangiosclerosi maligna
Patologia humana
Definició És anomenat nefroangiosclerosi maligna un trastorn de les arterioles renals que es produeix en persones que presenten hipertensió arterial molt elevada i sostinguda, i que origina una insuficiència renal crònica Causes La nefroangiosclerosi maligna és causada pel manteniment, durant un temps prolongat, d’una tensió arterial elevada En general es presenta en persones que inicialment pateixen d’ hipertensió arterial primària benigna , de causa desconeguda i que durant molt de temps no origina manifestacions Per causes ignorades, en l’l% d’aquestes persones, al cap d’un període…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
Musaranya d’aigua pirinenca
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…
Serraspina
Despoblat
Antic terme despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1562 m alt.), termenal amb el municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà).
port de Rus
Coll (2 622 m) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al S del Castell de Rus (2 783 m), termenal dels municipis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus , que aflueix, per la dreta, al Flamisell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella
vall de les Mussoles
Conca de la vall de Boí, dins el municipi de Barruera (Alta Ribagorça), estesa des del pic de les Mussoles (2 877 m) i del cap de Reguera (2 796 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau
serra de Sobremonestero
Serra
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort W del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al N (a la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), de la capçalera de la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà).
Culmina al pic de Mar 2 774 m alt
banús fals
Tecnologia
Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, com el banús, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies, principalment del laburn dels Alps, de la ginesta de Montpeller i de la ginesta patent de la regió mediterrània.
Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc
estrelleta

Estrelleta de la pluja
© Walt Sturgeon
Micologia
Bolet de la família de les licoperdàcies, de gleva fosca i pulverulenta un cop madura, d’endoperidi sèssil, globós i amb una perforació apical, i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit i es tanca en temps sec.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina