Resultats de la cerca

Perquè aquesta manipulació sigui constitutiva de delicte s’ha d’efectuar mitjançant la producció d’armes biològiques o exterminadores de l’espècie humana, la fecundació d’òvuls humans amb qualsevol finalitat diferent de la procreació humana i la creació d’éssers humans idèntics per clonació

Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…

El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Una de les característiques essencials del sistema immunitari, bàsicament de la immunitat específica, és la capacitat de discriminar entre els elements estructurals propis i els aliens, és a dir, pro vinents de l’exterior, per tal que no es desencadenin reaccions immunitàries contra components propis i es produeixin lesions en estructures de l’organisme Aquesta capacitat d’acceptar la presència de certs elements en l’organisme, especialment els propis, s’anomena tolerància Els mecanismes implicats en la tolerància són diversos i complexos, ja que l’establiment d’aquesta depèn de diferents…

Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la força d’un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons…

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…