Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
les Bullangues
les Bullangues La tropa i els manifestants, davant el Teatre de la Santa Creu, durant la bullanga del 4 de maig de 1837. Gravat anònim coetani
© Fototeca.cat
Història
Conjunt dels tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843.
Foren provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social temor a l’atur, problema de les quintes i dels consums i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero Barcelona la del 1843 és coneguda per la Jamància
Conspiració de l’Ascensió

Conspiració de l’Ascensió Execució dels revoltats segons un gravat del llibre de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … (1814)
Història
Complot preparat a Barcelona la nit de l’11 al 12 de maig (diada de l’Ascensió) a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808.
Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones militars, eclesiàstics i civils, no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, cinc dels quals Joaquim Pou i Joan Gallifa —sacerdots—, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny del 1809 El 1909 les seves restes foren traslladades…
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
La moneda antiga
Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…
Sant Bartomeu (Martorell)
Art romànic
Situació Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana Història Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208 El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat…
Sant Andreu de Catllà
Art romànic
Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
banc pairal
Banc d’església reservat a les famílies que l’havien pagat i que generalment en duia gravat l’escut o el nom.
La sepultura
Literatura catalana
Composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.
Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…
poesia visual
Literatura
Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.
Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina