Resultats de la cerca
Es mostren 2698 resultats
Dionisio Aguado García
Música
Guitarrista i compositor castellà.
Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de…
art omeia
art omeia Detall de la mesquita d’Umar, a Jerusalem
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.
És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no apareix la figura…
Torre d’Agulló (Àger)
Art romànic
El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048 En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ ultra collum de Agulio ” Al segle XII les referències sobre Agulló i la…
Josep Mas i Dordal
Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l…
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d…
Sant Martí del Mas de Fontanet (Cabó)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091, 1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família Caboet a la vall de Cabó Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any 1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i criminal del lloc, mentre…
Sarcòfag d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Interessant sepulcre de pedra en forma de banyera que es troba al costat del camí d’entrada al poble a baix, planta i secció d’aquest singular enterrament en forma lleugerament antropomorfa ECSA - J Bolòs Sepulcre exempt de pedra situat actualment a l’entrada del poble, a mà esquerra del camí Mapa 33-12289 Situació 31TCG124615 Necròpoli Aquest sarcòfag té la forma d’un buc de vaixell, amb els dos costats llargs corbs i amb els dos costats curts rectes La llargada total és de 201 cm, comptant-hi els 11 cm de gruix de les parets laterals L’amplada màxima és de 86 cm La…
Endèmia
Patologia humana
És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies favorables perquè…
Josep Agramunt
Historiografia catalana
Dietarista valencià.
No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…
Edmon Vallès i Perdrix
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Política
Periodista i historiador.
La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina