Resultats de la cerca

En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa

Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom

La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos

Important centre industrial a la riba del Mulde, en una rica conca hullera, té indústries de l’automòbil, de construcció de tractors i de maquinària en general, químiques, del paper i tèxtils llana i cotó Fundada al s XI, atenyé una gran prosperitat comercial als s XV i XVI Hi tingué inici el moviment anabaptista, per obra dels anomenats profetes de Zwickau Seu episcopal evangèlica, s’hi destaca la Marienkirche, del s XIII convertida en catedral el 1935, que fou refeta en estil gòtic tardà els s XV-XVI

La capital és Simla 55 300 h 1981 Situat a l’Himàlaia occidental, és una regió molt muntanyosa Les valls, regades pels afluents de l’Indus Chenāb, Satluj i Beās, són fèrtils, i s’hi concentra la població, dedicada als conreus de blat, canya de sucre, lli, tabac i arròs i a la ramaderia d’ovelles i de cabres Hi ha explotació forestal i jaciments de sal gemma La indústria és de tipus artesanal fusta i teixits de llana La regió és mitjanament poblada 61 h/km 2

Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres

Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible

És situada a la riba dreta del Firth of Clyde, al NW de Glasgow Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué base de les forces franceses lliures, i fou gairebé destruïda Amb l’activitat portuària s’hi desenvolupà una indústria important construccions navals, maquinària i indústria tèxtil de la llana, que el darrer terç del segle XX ha cedit el lloc als serveis i, especialment, al sector informàtic complex d’IBM El 1821 assolí 81 123 h Des d’aleshores, el declivi de la població ha estat lleu però constant

A Barcelona, el gremi de carders fou constituït el 1372 sota l’advocació de sant Eloi, i fou reorganitzat el 1549, el 1603 i el 1653 Era un ofici auxiliar de la draperia i el controlaven, de fet, els paraires, els quals dominaven la importació de cardes franceses El nombre de mestres carders fou molt reduït mai no depassaren la dotzena a Barcelona, a València i a Perpinyà Al començament del s XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar produí avalots d’obrers, els quals volien destruir-les, fet que obligà Ferran VII a dictar normes protectores 1824