La societat Espanyola, a Sant Martí de Provençals

La Societat Espanyola és un projecte ambiciós i fracassat per a produir fil de llana de carda, i especialment fil d’estam. El 1850 hagué de tancar les portes i vendre el terreny i la maquinària.

Les referències que en tenim són mínimes, però suficients per a subratllar la importància del seu projecte industrial.

Els promotors eren, possiblement, ciutadans francesos. Les empreses que es deien espanyoles en la denominació social acostumaven a ser estrangeres, i subratllaven així el seu propòsit d’arrelament. A més, el cronista de l’Exposició Industrial de Madrid del 1850, a qui devem una bona part de la informació aquí recollida, la considera estretament vinculada a l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, inequívocament francesa, a part de dir-nos que el director tècnic de la fàbrica de Sant Martí de Provençals era monsieur Prosper Cosnier.

La Societat Espanyola s’establí el 1845 a Sant Martí de Provençals, amb un capital inicial de 100 000 duros —2 milions de rals— que es van augmentar fins a 136 000 duros. El seu objectiu era la filatura de llana cardada i pentinada, i incorporava els darrers avenços de la tècnica francesa en el procés de mecanització.

El 1850 la seva maquinària estava formada pel següent equip productiu:

  • per al rentatge de les llanes: 4 màquines sistema Collier i unes altres dues per a rentar la llana un cop pentinada i filada.
  • per al pentinament de la fibra, destinada a produir estam: 8 màquines també de sistema Collier.
  • per al cardatge: dues màquines obridores o diables, 6 cardes mixtes i 6 d’ordinàries.
  • per a la filatura: 14 màquines mule-jenny, de fosa, amb 240 pues cadascuna.
  • per a altres operacions complementàries: 2 màquines de tòrcer, una per a doblar, 22 debanadores i 24 torns.

Les màquines eren mogudes per una màquina de vapor anglesa de 60-70 cavalls de força. La seva capacitat de producció era de 300 000 lliures anuals de filats, però no van superar mai les 100 000. Hi treballaven 600 persones, entre homes, dones i nens.

El tancament s’anuncià el 1850, cinc anys després d’haver-se iniciat la producció. Joan Güell la posarà com a exemple dels efectes perniciosos de l’aranzel del 1849:

"La Española, a pesar de ser la más moderna, con maquinaria muy perfeccionada y contando con grandes capitales, la estancación de sus productos llegó a tal punto que hace cerca de dos años que se vio en la necesidad de cerrarse, conservando aún parte de aquellas existencias, por cuya razón los interesados la han anunciado en los diarios para su venta, que no han podido conseguir" (Güell i Ferrer, Joan, Escritos económicos. Consideraciones sobre algunos puntos económicos y administrativos, combatiendo algunos vulgarizados errores que los librecambistas españoles presentan como fundamento principal de sus doctrinas, 1852, pàg. 125).

Fins el 1853 els liquidadors de la Societat Espanyola no aconseguiran la venda de les instal·lacions a un estampador, Jeroni Juncadella (vegeu Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona, per Jordi Nadal i Xavier Tafunell, pàg. 51).