Els germans Buxeda. Llaners i vaporistes, a Sabadell

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat. Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana.

El Vapor. Buxeda Vell (Panorama Fotográfico, 1891). Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris.

El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau. Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer terme, mentre es llogava l’energia i els locals sobrants a altres industrials. Els Buxeda eren, per tant, industrials llaners i vaporistes alhora.

En el Vapor Vell els germans Buxeda aniran desenvolupant una important indústria llanera, que inclourà safareig per a rentar llanes, màquines de triar, filatura, tissatge, ordidores, embonadores i, fins i tot, aprofitament de les deixalles de llana en la que serà una de les primeres realitzacions de llanes regenerades.

Al voltant del 1861-62 els germans Buxeda tenen 51 telers grans, 4 tondoses, 6 cardes, 2 batans i 1 750 pues. El capital invertit és de 268 200 rals —13 410 duros—. La màquina de vapor els proporciona 30 cavalls de força.

La família Buxeda.

El caràcter de residents a Barcelona els donarà una estructura comercial que enfortirà l’empresa. Aquesta té un despatx i un dipòsit important de gèneres a la capital catalana, primer al carrer de Jaume I, a la Ciutat Vella, i després al número 12 del Passeig de Gràcia.

El Vapor Buxeda Vell serà un dels primers edificis industrials sabadellencs a tenir enllumenat elèctric. L’any 1879 l’empresa de Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs, introductors de l’electricitat a Catalunya, instal·laren uns arcs voltaics a la sala de filatura del Vapor Buxeda. Dos anys després s’estendrà l’enllumenat a la de tissatge —vegeu el requadre al final d'aquest article—. L’any 1887 els llums d’arc voltaic seran substituïts per bombetes de llum incandescent. Miquel Buxeda, entusiasta del nou sistema, serà un dels fundadors de la Societat Espanyola d’Electricitat, l’ambiciosa i fracassada obra dels Dalmau. El director de les instal·lacions a Sabadell serà l’enginyer gironí Narcís Xifra.

Interior de la fàbrica. (La Ilustració Catalana, 1889).

El Vapor Buxeda segons un dibuix de M.Suñé (La Ilustració Catalana, 1889). Viuda i Fills de Miquel Buxeda mantindrà la indústria durant els darrers anys del segle.

Domènec Buxeda morí el 1882. L’empresa quedarà en mans i a nom del seu germà Miquel, que donarà un nou impuls a la fàbrica. Miquel Buxeda buscarà l’especialització, fugint d’una producció massa diversificada, en una evolució que és clàssica dels industrials llaners. Serà, sobretot, un fabricant de draps destinats a vestits de novetat per a home.

Paper comercial de Viuda i Fills de Miquel Buxeda.

En morir Miquel Buxeda, el 1886, la fàbrica ocupava 350 persones i la producció anual era de 5 a 6 000 peces de 30 metres, o sigui uns 150 000 metres.

Viuda i Fills de Miquel Buxeda mantindrà la indústria durant pocs anys més. Al final de segle, la indústria llanera s’ha tancat, però continua el Vapor Buxeda Vell, al qual s’ha afegit el Vapor Buxeda Nou (1878), ara a nom de Valentí Buxeda, el germà petit dels fundadors, i nebots.

El 1905 el vapor va ser traspassat a Francesc Mutlló, el qual continuarà la seva explotació sota la denominació de La Mercantil Sabadellense.

La llum elèctrica al Vapor Buxeda

Lo dijous al vespre tingué lloch en Sabadell un succés de verdadera importancia. En la fábrica de filats y teixits de llana propia de don Miquel Buxeda s’inaugurà la illuminació general ab la llum eléctrica per medi d’una màquina del sistema Grame millorada notablement per los senyors Dalmau y fills, óptichs d’aquesta ciutat. La sala de filats feya temps que estaba illuminada eléctricament, mes no s’habia pogut conseguirho ab la de teixits á causa de que’l sostre no tenia las condicions a propósit per la reverberació y per exigir lo trevall que’s practica allí una illuminació dividida y sense sombras.

Los senyors Dalmau y fills lograren l’objecte ab aplauso de tots los concurrents á la inauguració que eran en gran número, y reberen las mes entussiastas felicitacions de tots.

Lo fabricant senyor Buxeda manifestá que habia fet l’experiment de que ab la llum eléctrica economisaba un 40 per cent sobre’l gas, á mes de obtenir una claretat mes viva y útil pera’l trevall.

Font: Diari Catalá, 16 de gener de 1881, pàg. 119.