Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
bobina
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una…
efecte de Stewart-Tolman
Electrònica i informàtica
Producció de forces electromotrius en un anell conductor, que gira de forma no uniforme, induïdes pel camp magnètic que apareix pel fet de tenir el moviment del conductor una component d’acceleració.
balança de Cotton
Física
Balança de precisió que permet de mesurar la força exercida sobre un corrent elèctric per un camp magnètic (lleis de Laplace), atenent a l’equilibri d’aquesta mitjançant pesos de valor conegut.
Atès que aquesta força és proporcional al producte iB , fa possible de determinar amb precisió l’una o l’altra d’aquestes magnituds en concret, permet mesures de la intensitat del corrent elèctric i amb una precisió de deu millèsims d’ampere
potencial electromagnètic
Física
En l’estudi de l’electromagnetisme, i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctric E
i magnètic B
, cadascuna de les funcions A
i V
tals que
.
Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions
toroidal
Física
Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts.
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
lliscament
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica asíncrona, relació entre la diferència de la velocitat de sincronisme nf i la del rotor n, i la de sincronisme nf del camp magnètic de l’estator.
El lliscament és, doncs, s = n f -n / n f
Venus
NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
krarupització
Procediment de càrrega contínua d’un cable telefònic, ideat per C.E.Krarup (1872-1909), consistent a disposar helicoïdalment un enrotllament de ferro o d’un aliatge magnètic al voltant de cadascun dels conductors del cable.
És emprat especialment en els cables submarins
factor de Landé
Física
Quocient entre el moment magnètic d’un electró, d’un nucleó o d’un àtom, expressats en magnetons de Bohr, i el seu moment angular, expressat en constants de Planck i dividit per 2π.
Fou descobert per Alfred Landé