Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
potencial electromagnètic
Física
En l’estudi de l’electromagnetisme, i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctric E
i magnètic B
, cadascuna de les funcions A
i V
tals que
.
Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions
balança de Cotton
Física
Balança de precisió que permet de mesurar la força exercida sobre un corrent elèctric per un camp magnètic (lleis de Laplace), atenent a l’equilibri d’aquesta mitjançant pesos de valor conegut.
Atès que aquesta força és proporcional al producte iB , fa possible de determinar amb precisió l’una o l’altra d’aquestes magnituds en concret, permet mesures de la intensitat del corrent elèctric i amb una precisió de deu millèsims d’ampere
poloidal
Física
Dit d’un camp magnètic, situat sobre la superfície d’un tor, tal que les línies de camp són en els plans que passen per l’eix de revolució del tor (confinament).
bobina
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
efecte de Stewart-Tolman
Electrònica i informàtica
Producció de forces electromotrius en un anell conductor, que gira de forma no uniforme, induïdes pel camp magnètic que apareix pel fet de tenir el moviment del conductor una component d’acceleració.
lliscament
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica asíncrona, relació entre la diferència de la velocitat de sincronisme nf i la del rotor n, i la de sincronisme nf del camp magnètic de l’estator.
El lliscament és, doncs, s = n f -n / n f
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
krarupització
Procediment de càrrega contínua d’un cable telefònic, ideat per C.E.Krarup (1872-1909), consistent a disposar helicoïdalment un enrotllament de ferro o d’un aliatge magnètic al voltant de cadascun dels conductors del cable.
És emprat especialment en els cables submarins
factor de Landé
Física
Quocient entre el moment magnètic d’un electró, d’un nucleó o d’un àtom, expressats en magnetons de Bohr, i el seu moment angular, expressat en constants de Planck i dividit per 2π.
Fou descobert per Alfred Landé
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…