Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Ossip Zadkine
Escultura
Escultor francès d’origen rus.
Estudià art a Londres 1906 i a París 1909, on entrà en contacte amb els artistes cubistes Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra El profeta , 1915, tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes El guitarrista , 1921 accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts Rimbaud, Apollinaire , etc, que el portaren vers un barroquisme simbòlic Orfeu 1934 Amb el Monument a la ciutat destruïda Rotterdam, 1954 revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere,…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…
Josep Reynés i Gurguí
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…
Tesèon
Història
Nom amb què tradicionalment és conegut un temple d’Atenes, situat en una esplanada que domina l’àgora, pel fet que la majoria d’estàtues amb què era decorat representaven les gestes de Teseu
.
En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir…
Ramon Salas i Ricomà
Grup escolar de Falset (1909), obra de Ramon Salas i Ricomà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…
Faust Baratta i Rossi
Monument Al geni català, amb escultures de Faust Baratta i Rossi, en conmemoració de la conducció d’aigües a Barcelona per la iniciativa del marquès de Campo Sagrado
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor italià, establert a Barcelona.
Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts 1862 i a la Universal de…
cenotafi
Monument sepulcral erigit a la memòria d’un personatge il·lustre, però que no en conté les despulles.
estela

L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina