Resultats de la cerca

Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a l’halogen És una reacció…

En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la incorporació d’una…

Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…

Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de…

Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic…

La pràctica d’exercicis físics de manera regular, moderada i progressiva, resulta beneficiosa per a l’organisme, tant des d’un punt de vista fisiològic com psicològic Tanmateix, sovint també dóna lloc a l’aparició de diversos tipus de símptomes o lesions, que són deguts en general a la pròpia adaptació de l’organisme a l’exercici físic, o bé a petits accidents Aquests símptomes i lesions no solen tenir majors repercussions des d’una òptica orgànica Això no obstant, en nombroses ocasions, sia per ignorància o per manca de voluntat, constitueixen una excusa idònia per a abandonar els…

La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones…

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…

Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen fàcilment en…