Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
ús sostenible de l’aigua
Ecologia
Conjunt de pràctiques i tècniques que permeten reduir el consum d’aigua i adaptar-ne les necessitats als recursos disponibles en cada regió.
És un concepte emprat per diversos grups ecologistes i científics com a suport a la sostenibilitat ambiental
rinomanometria
Prova emprada per a la determinació del fluix i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals durant la respiració.
És un mètode eficaç per al diagnòstic de les alteracions que provoquen obstrucció nasal Hom efectua la rinomanometria anterior , útil per a determinar la permeabilitat de cada fossa nasal per separat, collocant en els dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten mesurar el fluix i la pressió de l’aire, un dels quals es manté obert al pas de l’aire i l’altre connectat amb un aparell mesurador que detecta variacions segons quina sigui la pressió existent a la part posterior de les fosses nasals Hom efectua la rinomanometria posterior , amb la qual examina la permeabilitat d’…
sistema d’interfície per a petits sistemes
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard en paral·lel utilitzada pels Macintosh, els PC i molts sistemes UNIX per a la connexió de perifèrics.
Les interfícies SCSI donen una alta velocitat de transferència i permeten connectar diversos dispositius a un mateix port gràcies al fet que l’SCSI és un autèntic bus d’entrada/sortida, i no pas una simple interfície A diferència de l’ESDI, que és una interfície entre el controlador i el dispositiu extern, l’SCSI és una interfície entre el sistema informàtic i el controlador això exigeix que els perifèrics connectats a la interfície SCSI hagin de portar cadascun d’ells el controlador SCSI corresponent El problema rau en el fet que tot i tractar-se d’un estàndard ANSI hi ha moltes…
Simon Ives
Música
Compositor anglès.
Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems ,…
psocòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que comprèn individus de talla molt petita (pocs mil·límetres).
Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de…
Jacques Dubochet

Jacques Dubochet
© UNIL, Universitat de Lausane
Biologia
Física
Biofísic suís.
Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt especialment la…
kora

Kora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi d’algunes regions de l’Àfrica negra occidental.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la banda…
xarxa perimètrica
Electrònica i informàtica
Xarxa local que s’ubica entre la xarxa interior d’una organització i una xarxa exterior (generalment internet).
Amb l’ajuda d’un tallafoc, es permeten les connexions cap a la xarxa DMZ tant des de la xarxa exterior com des de la xarxa interior, però no les connexions des de la DMZ cap a la xarxa interior de l’organització La DMZ s’usa per a allotjar servidors, com per exemple servidors web, de correu electrònic, DNS, etc, que poden oferir els seus serveis tant a usuaris de la xarxa interior com de l’exterior L’avantatge que presenta l’ús de la DMZ és que els ordinadors de la xarxa interior queden aïllats de l’exterior de l’organització, de manera que, malgrat que un atacant sigui capaç comprometre un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina