Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Bahrain 2011
Estat
Al primer de març, el Consell de Cooperació del Golf CCG va crear un fons d’ajuda per a Bahrain i Oman El fons, de 20 mil milions de dòlars, serviria per a respondre a les fortes protestes populars iniciades al mes de febrer Els països del Golf van anunciar que farien front amb fermesa a tota amenaça contra la seguretat de cadascun dels seus membres mentrestant, les crides per a reformes es van multiplicar en aquestes riques monarquies petrolieres Als mesos de febrer, març i abril es van reprimir les manifestacions que reclamaven reformes En aquest petit país de majoria xiïta, però governat…
Itàlia 2016
Estat
El dia 5 de desembre, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va anunciar la seva renúncia al càrrec després dels resultats negatius en el referèndum sobre la seva proposta de reforma de la Constitució italiana © Palazzo Chigi L’any 2016 va estar marcat per la celebració del referèndum sobre la reforma constitucional impulsada pel primer ministre Mateo Renzi Un referèndum que va polaritzar el país a dreta i esquerra i que el primer ministre va acabar convertint en plebiscit sobre la seva figura amb l’expectativa d’assolir la victòria per aquesta via Un fet que va tenir un efecte bumerang i…
Itàlia 2009
Estat
Nombrosos escàndols van envoltar Silvio Berlusconi, però la seva posició política dins i fora del país no va variar © Comunitat Europea Els italians van acomiadar el 2008 amb una vaga general convocada per la central sindical majoritària, en protesta per la política econòmica del Govern, i amb l'anunci de l'ajornament de la Llei de reforma universitària i la rectificació d'algunes de les mesures més polèmiques de la reforma educativa Aquests fets presagiaven que el 2009 seria un any difícil per a Berlusconi Al primer ministre li han plogut els escàndols, però poques vegades la seva posició ha…
Josep Rull i Andreu

Josep Rull i Andreu
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i collegiat a Terrassa, ha estat collaborador dels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis 1993-95 i responsable de relacions institucionals de la Junta de Residus 1995-97 El 1989 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i milità, fins el 1998, en la Joventut Nacionalista de Catalunya Diputat al Parlament de Catalunya des del 1997 per Convergència i Unió Regidor de l’Ajuntament de Terrassa 2003-14, hi fou president del grup municipal de Convergència i Unió Dins CDC, és conseller nacional des del 1992 i ha…
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…
Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic
Història del dret
Tribunal creat per Climent VII (1525) a petició de l’emperador Carles V, destinat a eclesiàstics i a persones exemptes, residents als bisbats de Barcelona i de Girona, que haguessin comès gravíssims delictes, els anomenats delictes atroços, o que no fossin degudament condemnats.
La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
postulació
Dret canònic
Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent de cara al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones , entre altres, l'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina