Resultats de la cerca

Situació Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 43” N - Long 2° 23’ 55” E Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos Història L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong Vers el 874…

El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell posseïa…

Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, illegible de fa anys Bé que l’orde del Temple tingué inicialment una funció exclusivament militar, cal considerar la casa d’Aiguaviva una colònia…

L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa…

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

Situació Vista d’aquesta església parroquial que, malgrat les seves modificacions, constitueix un exemple de la implantació de l’arquitectura llombarda a la comarca al segle XI ECSA - A Roura El petit poble de Viran, on hi ha l’església parroquial de la Santa Crotz, és situat a la capçalera de la Matassa, al costat del rec de Viran Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′17″ N - Long 2° 24′58″ E Per a arribar a Viran cal prendre un trencall que arrenca a mà esquerra de la carretera D-9, passat Lo Vivièr en direcció a Fenolhet CPO Història El lloc de Viran és documentat per primera vegada l’any 1011…