Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
talla

Diversos estils de talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció 2,418 La…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i,…
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes…
Castell de Mediona
Art romànic
Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros asfaltada, que porta…
teixell
Arts decoratives
Història
Peça quadrada de metall o de tela fina, pintada o guarnida de metall preciós o de pedreria, que hom portava per adorn de mantells i altres peces d’indumentària.
Vila medieval de Fondespatla
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert,…
Torre d’en Viola (Calafell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…
Sant Pere de Mont-ral
Art romànic
Situació Edifici romànic alterat amb la construcció de capelles laterals i un campanar octogonal ECSA - E Pablo L’església de Sant Pere de Mont-ral és situada a la part més alta del turó que conforma el petit poble de Mont-ral Aquest edifici, al costat del cementiri, queda aïllat de les cases més pròximes i alhora més antigues de l’antic nucli La seva situació al vessant de migdia del turó, al costat d’un fort desnivell del terreny, ha fet necessària la construcció de dos contraforts per a assegurar la seva estabilitat Mapa 33-17445 Situació 31TCF408726 S’accedeix al poble per la carretera…
Castell d’Enrens (Tremp)
Art romànic
Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…
Casa forta de Tivenys
Art romànic
El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina