Resultats de la cerca

Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims…

Fou educat per la seva tia paterna Olga Gäddä, de qui adoptà el cognom canviant-ne la grafia, i el seu marit Mikhail Ustinov ambdós pares adoptius d’origen rus Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb CM Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat Debutà a Estocolm 1952 en el paper de Chapelon a Le postillon de Longjumeau , d’Adolphe Adam Es distingí aviat com a tenor líric dotat amb una veu de gran flexibilitat Promogut per Herbert von Karajan , fou un cantant assidu de l…

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes,…

Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme Com a músic de formacions de cambra collaborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-86 Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou primer…

Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat…

Titulada en dansa clàssica per l’Escola d’Art Dramàtic i Dansa de València 1986-87 i en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona 1992-93 Fou membre de les companyies Didier Heron Montpeller, 1990-91 i Avelina Argüelles 1991-92, i collaborà amb Joe Allegado, Rick Merrill i Ramon Oller Des del 1992 té la seva pròpia companyia Ha signat nombroses coreografies, caracteritzades per una acurada teatralitat, el treball físic i gestual i la comicitat A la larga algo te hará 1993, La matanja de Tezas 1994, Premi de la Crítica Valenciana a la millor producció, Amets Beroak 1994,…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir…

Estudià violí al Conservatori de Viena i el 1956 ingressà en l’Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat, en la qual fou violí solista Dos anys més tard fundà el Weller Quartet 1958-69 A partir del 1966 començà a estudiar direcció d’orquestra amb Karl Böhm i Horst Stein El 1968 debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i poc després començà a dirigir a l’Òpera de Viena El 1973 actuà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Londres a la capital britànica El 1988, també a Londres, dirigí la primera interpretació de la reconstrucció feta per Barry Douglas de l’…

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de compositors…