Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
rellotge d’autòmats
Tecnologia
Rellotge de taula o butxaca que disposa de figuretes de forma humana o d’ocells mecànics que poden efectuar uns moviments molt propers als reals, acompanyats per sons molt ben imitats generats amb tècniques de flauta i orgue.
Van proliferar durant els s XVIII i XIX, i sovint els rellotgers construïen autòmats independents dels rellotges Els autòmats amb rellotge o sense més famosos sortiren del taller dels Jaquet-Droz al Jura suís
gambeto
Capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i en certes cerimònies oficials arcaiques.
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
retrat
Retrat d’home , del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479), els retrats masculins del qual són un aspecte molt notable de la seva producció artística
© Corel Professional Photos
Art
Representació d’una persona mitjançant la pintura, la fotografia, l’escultura, etc.
El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels…
Organització Mundial de Comerç
Nom que adoptà l’organisme sorgit del General Agreement on Tariffs and Trade en ampliar el seu abast i les seves atribucions.
Objectius i estructura Com el GATT, té com a objectiu l’establiment de tractats comercials entre països i l’establiment de regulacions generals amb vista a aconseguir la màxima obertura dels mercats possible i eliminar les barreres proteccionistes L’organització és també un fòrum internacional de negociació i mediació de disputes comercials L’òrgan decisori màxim és la Conferència Ministerial, formada pels representants dels estats membres, que per regla general es reuneix almenys un cop cada dos anys en les anomenades rondes Tot i que teòricament és possible prendre decisions per majoria,…
Menopausa i climateri
La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina