Resultats de la cerca

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club i…

En el primer dia de la ronda de converses de pau a Síria celebrada a Ginebra, el delegat especial de l’ONU, Staffan de Mistura, es reuneix amb les dues parts, les quals després refusen entrar en negociacions directes L’agenda de les negociacions es basa en la resolució del Consell de Seguretat del 2015, la qual estableix la creació d’un govern provisional no sectari, la redacció d’una nova constitució i la celebració d’unes eleccions que han de donar pas a l’entrada en vigor de la Constitució administrada sota supervisió de l’ONU El principal obstacle en les negociacions és la…

Bé que la programació comprèn un ventall molt ampli de gèneres, estils i èpoques, des de la música simfònica fins al jazz , la música experimental, la tradicional, etc, la genèricament coneguda com a música clàssica conforma el gruix del repertori Inicià les emissions el 10 de maig de 1987 El director del projecte i responsable de la seva posada en marxa fou Oleguer Sarsanedas, i el primer director Jesús Rodríguez Picó Entre el 1990 i el 2006 participà en la redacció i edició de la Revista Musical Catalana A part de la seva programació regular també duu a terme una intensa…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…

Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de…

Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els…

Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se'n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n'és un…

Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’amnistia de la…

Deixà de cursar estudis a l’escola de periodisme dirigida per Ángel Herrera a Madrid per tal de passar a militar a la CNT En 1931-32 fou corresponsal des de Madrid a Solidaridad Obrera , i poc després passà a ésser-ne redactor A Barcelona, s’uní al grup anarquista Nervio, de DAde Santillán, amb el qual havia de tenir una llarga collaboració, especialment com a secretari de redacció de Tiempos Nuevos 1934-38 i a Timón 1938 Fou, a més, director de Solidaridad Obrera en 1936-38 A l’exili, fixà la seva residència a Buenos Aires des del 1941 i fou redactor de La Razón 1949 Entre els…

Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa València 1927 a…