Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
Súmate
Associació de ciutadans i entitats cíviques i socials partidària de l’autodeterminació i la independència de Catalunya.
Es presentà el 3 d’octubre de 2013 a Bellvitge l’Hospitalet de Llobregat, amb la finalitat de fer arribar el debat sobiranista i els arguments independentistes a la població catalana majoritàriament castellanoparlant de l’àrea metropolitana, procedent o descendent de la immigració dels anys seixanta i setanta d’altres zones de l’Estat espanyol Amb el temps l’associació ha estès l’activitat a la resta del territori català Basa els seus arguments en una distribució més justa de la riquesa, de les oportunitats i d’un major benestar general en una hipotètica Catalunya independent Integrada al…
Massud Barzani
Militar
Política
Militar i polític kurd.
Fill de Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…
Serž Azati Sargsyan

Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…
Burundi 2012
Estat
El ministre d’Afers Estrangers de Burundi, Laurent Kavakure, en una conferència pel desenvolupament del seu país organitzada per l’ONU a Ginebra, a l’octubre © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret La violència política i les diferències en el si del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia CNDD-FDD, van amenaçar l'estabilitat d'un país que es refà d'una guerra que va finalitzar amb els acords de pau d'Arusha Tanzània, signats a l'agost del 2000 El president Pierre Nkurunziza, reelegit el 2010 en unes…
Djibouti 2016
Estat
El president, Ismaïl Omar Guelleh, va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 87% dels vots en una consulta marcada per la divisió de la coalició opositora, que va presentar dos candidats Omar Elmi Khaireh, vicepresident de la Unió per a la Salvació Nacional USN, va aconseguir el 7%, mentre que Mohamed Daoud Chehem, tan sols l’1,8% Una part de la coalició opositora va defensar el boicot a la consulta En els mesos previs a les eleccions, celebrades el 8 d’abril, la policia va intensificar la persecució contra els membres de l’oposició i la Lliga dels Drets Humans, el president de…
Madagascar 2009
Estat
Les diferències personals entre Andry Rajoelina i Marc Ravalomanana van impedir l'aplicació dels acords de Maputo Moçambic i Addis Abeba Etiòpia per a la formació d'un Govern d'unitat entre els quatre corrents polítics implicats en la crisi institucional que vivia el país des del principi d'any Ravalomanana, reelegit com a president al desembre del 2006, va ser forçat a dimitir el 17 de març per les protestes dels seguidors de l'alcalde d'Antananarivo, Andry Rajoelina, que paralitzaven l'illa des del desembre del 2008 Ravalomanana va cedir el poder als militars, que el van lliurar a Rajoelina…
Política. Àfrica 2019
Política
Magrib Protestes pacífiques a Alger en contra del president Abdelaziz Bouteflika © Institute for Security Studies L’any 2019 va ser un any políticament intens al Magrib Com a reacció a l’anunci que el president d’ Algèria Abdelaziz Bouteflika es presentaria a un cinquè mandat, al febrer van començar les protestes Cada divendres, de manera persistent i pacífica, els carrers s’omplien de manifestants per a exigir canvis Primer demanaven que Bouteflika renunciés al cinquè mandat, i ho van aconseguir En canvi, no van poder aturar les eleccions presidencials del 12 de desembre, que veien com una…
Palau

Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
La geografia Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i corallí Babelthuap la més gran, Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc L’economia es basa en el turisme Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó La ciutat més gran és Koror, capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud Les llengües oficials són l’anglès i el palauà La majoria de la població és palauana són cristians 41% catòlics, 25% protestants, bé que subsisteixen cultes indígenes República amb un parlament bicameral…
Enrique Múgica Herzog
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, el 1953 s’afilià al Partido Comunista de España, del secretariat d’intellectuals del qual formà part Defensor de polítics antifranquistes, fou detingut 1959, i en un consell de guerra el 1962 condemnat a sis anys de presó, dels quals en complí gairebé dos Afiliat al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1963, el 1967 passà a formar-ne part de la comissió executiva a l’exili, i en 1961-71 fou detingut dos cops més Secretari de coordinació del PSOE en el congrés de Suresnes que consolidà Felipe González al capdavant del partit 1974, els…
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
© Presston comunicació Int.
Política
Polític.
Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina