Resultats de la cerca

Constitueix la vall mitjana del riu de Vilamalefa riu de Vilafermosa o Major, que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó Puertomingalbo, i el deixa al congost de Cedraman, al SE El terme és extremament abrupte un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates La superfície mitjana per explotació és de 20 ha L’arrendament i la parceria cobreixen unes 600 ha en conjunt La vila 365 h agl 2006 755 m alt és situada al vessant de la serra de Salvatierra, entre el riu de…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…

Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…

Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també…

Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona,…

Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el qual promogué…

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…

La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya segle IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli segle II aC, Thūpārāma segle III aC i Jetavana segle IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la…