Resultats de la cerca

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…

La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…

La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

Situació Restes de la torre de planta circular a dalt que centrava aquest antic castell i basament de la muralla de migdia que en cloïa el recinte sobirà a baix ECSA - EECG Castell situat al costat de l’església de Santa Maria i de l’antic poble de l’Albà, a la carena del contrafort occidental del turó de la Roca Ferrana Hi ha una vista panoràmica de la vall del Gaià i una bona relació visual amb el castell del Montmell Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Des d’Aiguamúrcia surt la carretera que porta al poble actual de l’Albà, des d’on cal seguir un camí que, després de passar pel costat de…

Situació Vista aèria del castell des del sector de ponent, amb els diferents recintes i la torrassa o fortificació superior, molt refeta en època moderna ECSA - Camara JP Joffre El castell de Querbús s’alça 1,5 km al SE del poble de Cucunhan, sobre una penya rocallosa a 728 m d’altitud, al límit entre la Fenolleda i el Perapertusès El topònim Querbús es basa en la vella arrel pre-llatina quer , que serveix per a designar les alçades rocalloses, cosa que s’avé perfectament amb el seu emplaçament El domini visual des d’aquest punt és extraordinari, sobretot vers el S Hom albira des de Talteüll…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…

El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…

Situació i presentació El municipi de Castellví de la Marca és situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf té una extensió de 28,5 km 2 Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç Baix Penedès, al SW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i al NW amb el Montmell Baix Penedès El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries L’ajuntament es reuneix al poble de la Múnia Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats,…