Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Gerard Guitard
Geologia
Geòleg
És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana Dins de…
Enric Benavent i Vidal

Enric Benavent i Vidal
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del…
Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
L’església de Sant Salvador del lloc de Sant Salvador de Toló fou donada, l’any 1088, pel comte d’Urgell, Ermengol IV, i la seva muller, Adelaida, a la canònica de Santa Maria de Solsona L’any 1097, en la butlla atorgada pel papa Urbà II a Santa Maria de Solsona, es confirma la possessió d’aquesta església per part de la canònica solsonina Tanmateix, l’any 1163, amb motiu de la nova consagració de l’església de Santa Maria de Solsona, el bisbe d’Urgell manifestà que és retenia la jurisdicció de l’església de Sant Salvador de Toló Vers l’any 1526, Antoni Roger era rector de l’església…
Federació Catalana d’Esquí Nàutic
Esports nàutics
Organisme rector de l’esquí nàutic a Catalunya.
Fou fundada l’any 1975 i Jordi Avances Brunet en va ser el primer president Des d’aquell primer moment, en la promoció d’aquest esport a Catalunya, a més dels directius de la mateixa federació, cal destacar el paper d’Andreu Morros, des de la presidència de la federació espanyola, o Isidre Oliveras, des de la presidència de la Unió Mundial S’encarrega de la promoció i la regulació a Catalunya de totes les modalitats de l’esquí nàutic eslàlom, figures, salts, curses i esquí-surf Ha acollit diversos campionats internacionals de primer nivell, com el Campionat d’Europa júnior Banyoles, 1984, el…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a Siurana entre el…
Paüls

Paüls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte per la Mola Grossa, 1045 m, i la Mola Rasa, 642 m i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta just a la divisòria hi ha el coll del Borni i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa 878 m,…
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del segle X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan segle XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els segles XIV i XVI sufragània de…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Sant Llorenç de Corrubí (les Llosses)
Art romànic
L’antiga parroquial de Sant Llorenç de Corrubí, avui integrada al municipi de les Llosses, formava part del municipi de Viladonja, el qual fou creat l’any 1830 i suprimit l’any 1974 Aquest municipi era format, a més, per les parròquies de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba El primer esment de l’església de Sant Llorenç de Corrubí data de l’any 905, on apareix com a filial de Sant Jaume de Frontanyà, parròquia de la qual depengué fins al segle XIX, que passà a dependre de Sant Esteve de la Riba El seu nom sembla que prové del roc o cingle de…
Castell de Ripoll
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina