Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
La Torre Vella (Badalona)
Art romànic
La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial la Torre Vella De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus , cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent El 1112, en…
Castell de Conill (Pujalt)
Art romànic
El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va fer Udalard d’unes terres situades…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…
Castell de Cubelles
Art romànic
Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…
Castell Sesparsa (Sales de Llierca)
Art romànic
Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’un litigi…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers…
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
baronia de Planes
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida.
Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina