Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Enric Pla i Ballester
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
rondó
Música
Forma basada en l’alternança entre una única frase principal que inicia i conclou la peça, anomenada tornada, i diferents frases secundàries, anomenades episodis.
F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
Salvador Dalí i Domènech
Cinematografia
Pintor, guionista i teòric.
Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…
,
Artritis reactiva
Patologia humana
L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha persones que tenen…
selecció clonal
Biologia
Hipòtesi segons la qual totes les cèl·lules formadores d’anticossos són genèticament idèntiques però es presenten en molts tipus diversos (clons), cadascun dels quals té la capacitat de formar un sol tipus d’anticòs amb una seqüència d’aminoàcids característica.
cadena de muntatge
Economia
Seqüència d’operacions productives on es produeix el muntage de les parts en un producte final o intermedi sobre un suport mecànic, que es mou a una determinada velocitat (cadència), i sobre el qual operen els treballadors especialitzats o els robots.
Es fonamenta en el principi de la divisió del treball, segons el qual cada treballador s’especialitza en una activitat determinada, que realitza a mesura que els materials o les peces passen per davant del seu lloc de treball Fou aplicada per Henry Ford com la tècnica més eficient de producció, ja que aprofitava les economies d’escala Després, amb la introducció del sistema Just in Time, al principi dels anys setanta, i de les necessitats de satisfacció de demandes alternatives, ha deixat lloc a línies molt més flexibles
R
Química
Símbol derivat del llatí rectus, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol S i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
dissèmia
Lingüística i sociolingüística
Cas de l’homonímia quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats, com ara clau, que designa un objecte per a obrir i tancar (f) o un objecte per a fixar dues o més peces entre elles (m)
.
L’ús deliberat d’un mot dissèmic en un text és una dilogia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina